+34 937 548 880

+34 937 548 880

+34 937 548 880

Blog

consolidació

A continuació les entrades de blog relacionades amb consolidació:

De professió, restauradora de llibres i documents

Què fa un restaurador de paper i llibres? Per a qui treballa? Quines coneixements i habilitats ha de tenir? La conservació i restauració, una disciplina vinculada a  la ciència, història i arts i oficis. Parlem d'allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.

No hi ha solució gordiana per al sofert restaurador

Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió? El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l'equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot... però suficientment resistent? Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits. Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s'entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments!

El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l'objecte restaurat. Al meu parer l'aparença d'un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat. Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d'admetre que un bon retoc demana bon gust.

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat... i per acabar-ho d'adobar es tracta d'uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot. Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment... En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res: Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió... :S L'últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l'exposició.

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

"San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!" Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n'és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona. En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l'estructura més aviat gòtica d'aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC).

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l'espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s'ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s'han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés.

De capçades i de corbates

Les capçades d'un llibre són com la corbata d'un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l'enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al "Lecturas". I anirem molt més enllà, esbrinant d'on venen, per a què serveixen... i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d'ara, perquè, com les corbates, n'hi ha per a tots els gustos!

El restaurador que desplastifiqui una carta plastificada, bon desplastificador serà!

El manuscrit està plastificat... Qui el desplastificarà? El restaurador que el desplastifiqui, bon desplastificador (de paper) serà! Tenim una història personal, un manuscrit històric, una laminadora embogida i un desenllaç. Parlem de polímers sintètics, tipus de laminacions i d'encapsulats. Tot plegat amanit amb PFTE, TFA, HFIP, PE, DMSO, PET... pim, patapam i PUM!... Un còctel explosiu, però irresistible.

La diplomàtica tinta neutra

Què és la tinta neutra? Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d'entrades que miraran d'explicar l'eterna pregunta: "Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius.

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat. Ni en els meus deliris més alienats m'hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t'ho devem a tu.

Restauració de paper vegetal, a la berlinesa

Res m’agrada tant com veure altres tallers de restauració de paper, especialment si són privats. Acostumen a dur l’empremta d’una vocació personal, tenen un caliu que rares vegades és tan present en tallers institucionals. Observo la distribució de l’espai, les eines, els pots... al taller de Hildegard Homburger. Quina millor manera de fer el xafarder que convertir-me en restauradora berlinesa per dos dies?

Els ciclistes de Sants ja no estan de pega

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant! Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa... Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l'arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats. Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista... qui l'ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves!

Categories

Go to Top